lunes, 16 de marzo de 2015

Dia de la Dona, 2015: 8 poetesses, 8 poemes / Día de la Mujer, 2015: 8 poetas, 8 poemas


Dia de la Dona: 365 dies de lluita per la igualtat -Anatoly Ivanov, il.-
Hem de celebrar aquest 8 de març de 2015, Dia de la Dona, amb 8 poemes de 8 poetesses diferents, cadascuna d'un lloc diferent del món. Versos de dones, paraules en femení que universalitzen la poesia i els sentiments, des de diferents èpoques, en diferents indrets, però en una mateixa veu que clama contra la invisibilitat de la dona.

A totes, feliç i reivindicatiu Dia de la Dona.
1. Comenta cada un d'aquests poemes de la següent manera: Tema, resum, opinió personal.
2. Cerca comparacions, metàfores i personificacions en cada un d'ells i els expliques al teu blog.

Es necesario
revertir el hechizo.

Ese,
que borra a las mujeres
de los libros de historia,
de las esferas de poder,
de las antologías.

Ese,
que las encierra
entre cuatro paredes,
con solo
colocarles un anillo.
(Guisela López, Guatemala) 

 el tema es que les dones puguin fer el mateix que els homes

xerra de que em de poder fer les mateixes coses que els homes perque ser dona no significa ser menys que els homes perque som el mateix som persones pero amb sexe difarent.
 
Pens que esta ben dit que les dones auriem de fer el mateix fer el que volguem perque nosaltres no som inferiors a nigu.

*

Deseo partir 
Peinada de luna
Bajo el cielo errante 

Todo mi cuerpo 
En este otoño se siente 
Crepúsculo en la lluvia 

Tomando el fresco 
sobre el puente 
La luna y yo 
Quedamos solas 

En mi sombrero 
En lejanas montañas 
Sonido de hojas
(Tagami Kikusha-Ni, Japó)
xerra de que aquesta dona vol ser lliure i no vol viure a un mon on la dona pugi ser feliç i que pugui fer el que vol
m'agrada molt ja que es vere no et deixen fer el que vols per que ets dona
*

Mi corazón es ardiente, como abrasador mi sol.
Grande también mi corazón, como África mi gran corazón.
Habitada de un gran corazón, más no puedo amar…
Amar a la tierra, amar a sus hijos.
Ser mujer, más no poder crear;
Crear, no sólo procrear.
Y, mujer africana, luchar.
Todavía luchar, para erguirse antes.
Luchar para borrar la huella de la bota que aplasta.
Señor!…luchar
Contra las prohibiciones, prejuicios, su peso.
Y, sin embargo!…
Seguir siendo Mujer africana, pero ganar la otra.
Crear, no sólo procrear.
Asumir su destino en el destino del mundo

Ndèye Coumba ( Senegal)
xerra de que les dones em de seguir lluitant per la llibertat perque no ens facin inferiors dels homes perque no ho som.

trop que està molt be ja que te rao que em de seguir endevant per aconseguir alliberar-nos del tot
La lectura ens fa lliure -il. Antonio López-

Si jo tingués un veler
sortiria a pesca d’albes.
Encalçaria els estels
per posar-me’n arracades

Si jo tingués un veler,
totes les illes i platges
em serien avinents
per al somni i les besades

Si jo tingués un veler,
en cap port faria estada.
El món fora dintre seu,
ai amor, si tu hi anaves. 

(Rosa Leveroni, Catalunya-Espanya) 
xerra de que si tengues un veler aniria sempre viatjant dins d'ell.
Aquest poema m'agrada molt ja que a mi tambe m'agradaria anar dins d'un veler i viatjar
*

Quisiera tener varias sonrisas de recambio
y un vasto repertorio de modos de expresarme. 

O bien con la palabra, o bien con la manera,
buscar el hábil gesto que pudiera escudarme…
Y al igual que en el gesto buscar en la mentira
diferentes disfraces, bien vestir el engaño;
y poder, sin conciencia, ir haciendo a las gentes,
con sutil maniobra, la caricia del daño.
Yo quisiera ¡y no puedo! ser como son los otros,
los que pueblan el mundo y se llaman humanos:
siempre el beso en el labio, ocultando los hechos
y al final… el lavarse tan tranquilo las manos.

(Concha Méndes, Madrid- Espanya)
 Xerra de que li agradaria fer moltes coses pero no pot
Pens que auria de intentar fer-les ja que les dones tambe podem fer les feines dels "homes" si volem.
*

Nací mujer
predestinada
al llanto
desde siempre
bebí palabras
sumergidas en sueños
en mis dos países
hubo muros que
aún quiero derribar
-botar piedras de siglos
no es fácil
para cuatro niñas
de cinco años -
en mis dos países
aprendí a amar
a las de mi piel
de mi voz
de mi cuerpo
de mis lenguas
nunca encontré
mi camino
lo sigo buscando
nací mujer
nací sola
crecí sola
sigo
sola

(Maya Rossana Cú Choc, Guatemala)
xerra de que ella va neixer dona i que no pot fer les coses que ella vol perque la proibeixen a fer-les per que es dona.
trop que no aurien de proibir aixo ja que tans sols som un  sexe difarents a ells i per aixo no significa ser inferiors als homes
La lectura ens dona accés a l'autoformació permanent -il. Charles-Clos Olsommer-

¿Me recuerdas? 
Soy la chica 
de la piel oscura 
y los zapatos gastados. 
Soy la chica 
con dientes cariados. 
Soy la chica 
negra de los dientes podridos 
con el ojo herido 
y la oreja destrozada. 
Soy la chica 
que sostiene a sus hijos, 
cocina sus comidas, 
barre sus patios, 
lava sus ropas. 
Oscura y pudriéndome 
y herida, herida. 
Yo daría 
a la raza humana 
tan sólo esperanza. 
Soy la mujer 
con la piel oscura bendecida. 
Soy la mujer 
con los dientes arreglados. 
Soy la mujer 
con el ojo sanado, 
con la oreja que oye. 
Soy la mujer: Oscura, 
arreglada, curada, 
que te escucha. 
Yo daría 
a la raza humana 
tan sólo esperanza. 
Soy la mujer 
que ofrece dos flores 
con raíces gemelas. 
Justicia y Esperanza. 
Comencemos. 
(Alice Walker, Georgia-USA)
aquest poema xerra de que aquesta dona feia una feina molt dura i sempre anava ferida pero ara ja que ha pogut trobar una feina mes bona ha pogut curar-se
aquest poema m'agrada molt perque xerra de que ella li agradi o no li agradi fa feina i s'esforça per treure als fills endevant.
*

La cara de las revolucionarias de 1898
es solamente una cara de la mujer
–Tangdang Sora como una madre y enfermera,
Gabriela Silang en su caballo,
Teresa Magbanua en su uniforme –
una guerrillera furiosa en humo.
Pero había también mujeres de silencio
que día tras día cocinaron, limpiaron,
dieron a luz a infantes,
sufrieron en la noche
como la lluvia cae en la puesta del sol
invisibles en la historia,
soldados de la vida y no de la muerte.
Las filipinas de hoy
son más o menos
las revolucionarias de ayer. 

(Marra Patrícia Lanot, Filipinas)
xerra de que aquesta dona ha sofrit molt pero a seguit endevant
m'agrada molt aquest poema perque aquesta dona per tot el que ha passat segueix endevant.

viernes, 13 de marzo de 2015





1. Torna a penjar la imatge del quadre "El naixement de Venus" de Botticelli al teu blog i també la història que vares escriure.










               2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't poeta! .Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

Blanca com la neu
 cabells  d'or
ulls de color  mel .

preciosa con ninguna
desig de tot home
vina aqui tot d`una

nina preciosa
musa de l'olimp 
princesa de la bellesa.





                     Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...

Treball final feina del quadre "El naixement de Venus" de Botticelli





1. Torna a penjar la imatge del quadre "El naixement de Venus" de Botticelli al teu blog i també la història que vares escriure.


 




Hi havia una vegada una dona que va tenir una filla anomenada Eva, era rosa amb els ulls verds, quan es va fer gran va decidir deixar la família i marxar a la ciutat.
allà no hi tenia res,es va fer amiga de molta gent i tots els nous amics anaven a visitar-la de vegades  ,
un dia va coneixer un jove i li va cridar molt la atenció, li deien rodrigo. Es va acostar a eva i li va dir d'on ets tu? pero ella avergonyida no va contestar i va marxar cap a la seva casa . Ella es va sentir molt estranyada perque mai havia tengut la sensació de que li agradés una persona, aquell dia es va sentir estranyada, es repetia ella, era el primer dia que el veia i ya li va agradar.
El dia seguent va decidir anar a sa plaça només per veure en rodrigo, es va aturar al mateix lloc i ell va tornar a provar de xerrar amb ella. Ella va contestar a les preguntes que l' interessaven, varen quedar per anar al riu que creuava la ciutat. Quan era a ca seva apunt de sortir cap al riu esteia molt nirviosa pel que tenia que passar. ell esteia esperant devora la porta de casa amb un llençol, varen estar xerrant una bona estona i varen seguir quedant cada dia al mateix lloc. Després de mesos varen decidir anar a viure junts i  estar feliços,varen passar els anys i va arribar el moment de visitar a la família per presentar-se ,els pares de Eva feia estona que no la veien pel motiu del qual va partir de casa, es varen perdonar i tot arreglat. Es varen casar i seguien fent els dinars al riu. Es varen casar allà mateix. Les campanes sonaven les flors volaven per l'aire tot era molt divertit,Va ser el millor dia de la se va vida , després de l`història d`amor tan intensa que varen tenir amb tantes quedades,besades.
Al cap de tres anys la família va augmentar, varen tenir un ninet ros amb els ulls mel com ella.

lunes, 9 de marzo de 2015

Dia de la dona treballadora en forma de poemes





Dia de la Dona, 2015: 8 poetesses, 8 poemes / Día de la Mujer, 2015: 8 poetas, 8 poemas


Dia de la Dona: 365 dies de lluita per la igualtat -Anatoly Ivanov, il.-
Hem de celebrar aquest 8 de març de 2015, Dia de la Dona, amb 8 poemes de 8 poetesses diferents, cadascuna d'un lloc diferent del món. Versos de dones, paraules en femení que universalitzen la poesia i els sentiments, des de diferents èpoques, en diferents indrets, però en una mateixa veu que clama contra la invisibilitat de la dona.

A totes, feliç i reivindicatiu Dia de la Dona.
1. Comenta cada un d'aquests poemes de la següent manera: Tema, resum, opinió personal.
2. Cerca comparacions, metàfores i personificacions en cada un d'ells i els expliques al teu blog.

Es necesario
revertir el hechizo.

Ese,
que borra a las mujeres
de los libros de historia,
de las esferas de poder,
de las antologías.

Ese,
que las encierra
entre cuatro paredes,
con solo
colocarles un anillo.
(Guisela López, Guatemala) 


*

Deseo partir 
Peinada de luna
Bajo el cielo errante 

Todo mi cuerpo 
En este otoño se siente 
Crepúsculo en la lluvia 

Tomando el fresco 
sobre el puente 
La luna y yo 
Quedamos solas 

En mi sombrero 
En lejanas montañas 
Sonido de hojas
(Tagami Kikusha-Ni, Japó)

*

Mi corazón es ardiente, como abrasador mi sol.
Grande también mi corazón, como África mi gran corazón.
Habitada de un gran corazón, más no puedo amar…
Amar a la tierra, amar a sus hijos.
Ser mujer, más no poder crear;
Crear, no sólo procrear.
Y, mujer africana, luchar.
Todavía luchar, para erguirse antes.
Luchar para borrar la huella de la bota que aplasta.
Señor!…luchar
Contra las prohibiciones, prejuicios, su peso.
Y, sin embargo!…
Seguir siendo Mujer africana, pero ganar la otra.
Crear, no sólo procrear.
Asumir su destino en el destino del mundo

Ndèye Coumba ( Senegal)

La lectura ens fa lliure -il. Antonio López-

Si jo tingués un veler
sortiria a pesca d’albes.
Encalçaria els estels
per posar-me’n arracades

Si jo tingués un veler,
totes les illes i platges
em serien avinents
per al somni i les besades

Si jo tingués un veler,
en cap port faria estada.
El món fora dintre seu,
ai amor, si tu hi anaves. 

(Rosa Leveroni, Catalunya-Espanya) 

*

Quisiera tener varias sonrisas de recambio
y un vasto repertorio de modos de expresarme. 

O bien con la palabra, o bien con la manera,
buscar el hábil gesto que pudiera escudarme…
Y al igual que en el gesto buscar en la mentira
diferentes disfraces, bien vestir el engaño;
y poder, sin conciencia, ir haciendo a las gentes,
con sutil maniobra, la caricia del daño.
Yo quisiera ¡y no puedo! ser como son los otros,
los que pueblan el mundo y se llaman humanos:
siempre el beso en el labio, ocultando los hechos
y al final… el lavarse tan tranquilo las manos.

(Concha Méndes, Madrid- Espanya) 

*

Nací mujer
predestinada
al llanto
desde siempre
bebí palabras
sumergidas en sueños
en mis dos países
hubo muros que
aún quiero derribar
-botar piedras de siglos
no es fácil
para cuatro niñas
de cinco años -
en mis dos países
aprendí a amar
a las de mi piel
de mi voz
de mi cuerpo
de mis lenguas
nunca encontré
mi camino
lo sigo buscando
nací mujer
nací sola
crecí sola
sigo
sola

(Maya Rossana Cú Choc, Guatemala)

La lectura ens dona accés a l'autoformació permanent -il. Charles-Clos Olsommer-

¿Me recuerdas? 
Soy la chica 
de la piel oscura 
y los zapatos gastados. 
Soy la chica 
con dientes cariados. 
Soy la chica 
negra de los dientes podridos 
con el ojo herido 
y la oreja destrozada. 
Soy la chica 
que sostiene a sus hijos, 
cocina sus comidas, 
barre sus patios, 
lava sus ropas. 
Oscura y pudriéndome 
y herida, herida. 
Yo daría 
a la raza humana 
tan sólo esperanza. 
Soy la mujer 
con la piel oscura bendecida. 
Soy la mujer 
con los dientes arreglados. 
Soy la mujer 
con el ojo sanado, 
con la oreja que oye. 
Soy la mujer: Oscura, 
arreglada, curada, 
que te escucha. 
Yo daría 
a la raza humana 
tan sólo esperanza. 
Soy la mujer 
que ofrece dos flores 
con raíces gemelas. 
Justicia y Esperanza. 
Comencemos. 
(Alice Walker, Georgia-USA)

*

La cara de las revolucionarias de 1898
es solamente una cara de la mujer
–Tangdang Sora como una madre y enfermera,
Gabriela Silang en su caballo,
Teresa Magbanua en su uniforme –
una guerrillera furiosa en humo.
Pero había también mujeres de silencio
que día tras día cocinaron, limpiaron,
dieron a luz a infantes,
sufrieron en la noche
como la lluvia cae en la puesta del sol
invisibles en la historia,
soldados de la vida y no de la muerte.
Las filipinas de hoy
son más o menos
las revolucionarias de ayer. 

(Marra Patrícia Lanot, Filipinas)

Escrit per a la revista del centre


       


    1. Explica en forma de redacció la feina que feim al blog perquè pugui aparèixer a la revista del centre. Quines matèries hi treballes, com, tipus d'entrades i si t'agrada i per què. També pots explicar el que t'aporta.


Al blog el que  feim son tarees de feina interactiva i per tant feim les classes un poc més divertides emprant la tecnologia
Feim entrades de socials,castellà i català feim poemes etc...
I particularment a yo m`agrada perque feim emprar tecnologia per fer les classes mes lleugeres i perque aprenem molt

martes, 3 de marzo de 2015

Socials t.4







                1. Cerca informació sobre què són les societats anònimes, les limitades i la borsa. Dedica un gran apartat a cada una.
anònimes: La societat anònima és aquella societat mercantil en la qual el capital és dividit en accions i integrat per les aportacions dels socis, els quals no respondran personalment dels deutes socials.
limitades: és una empresa mercantil en la qual el capital està dividit en quotes socials de diferent valor, amb títols innegociables ni denominables accions i en la qual la responsabilitat dels socis se circumscriu exclusivament al capital aportat per cadascun.
borsa:és destinada a la negociació en exclusiva de les accions i valors convertibles o que atorguin dret d'adquisició o subscripció.

lunes, 23 de febrero de 2015

Acorar



                       1. Cerca informació sobre Acorar (contingut, actor (vida), temàtica...). També n'has de penjar imatges.
Acora és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que -encara- existeixi la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. Arribarem a la secreta intimitat de cadascú perquè allò que oferim és universal.

    2. Has anat mai a matances? Si és que sí, explica'n la teva experiència, si és que no, cerca informació sobre aquesta activitat de la cultura popular mallorquina. 
Jo hi he anat de matances a jo m`agrada molt tot l`ambient que hi ha,la carn del porc i tot en general
Resultado de imagen de matances